divendres, 21 de febrer del 2014



Un tropisme és la resposta produïda per un vegetal per acció d'hormones, enfront d'un estímul extern. Les plantes no tenen òrgans dels sentits. Tampoc no poden desplaçar-se per canviar l'ambient que els envolta. Tanmateix, com els animals, les plantes poden detectar canvis en el medi i respondre davant d'ells. La resposta més freqüent en les plantes consisteix a créixer lentament en una determinada direcció definida per l'estímul. Hi ha de diferents tipus:

Positiu: quan la planta creix cap a l'estímul.

Negatiu: quan la direcció és oposada. Es poden distingir cinc principals de tropismes:

Quimiotropisme en aquest cas, el moviment d'orientació del vegetal, és provocat per la presència de substàncies químiques, com sals dissoltes, anhídrid carbònic, oxigen, etc. Aquest comportament permet que el vegetal tingui una trobada més directe amb aquestes substàncies.

Fototropisme és la capacitat o reacció per hormones, d'una planta de canviar la direcció del seu creixement normal quan ocorren canvis en la llum, ja que en el creixement, la llum és un factor molt important i també en la realització de la fotosíntesi, el que ens porta a la conclusió que com a resposta a aquest estímul, la planta creix en direcció a la font de llum. Aquest canvi es produeix atès que les plantes tenen uns receptors especialitzats, anomenats fototropines, que activen a l'hormona vegetal auxines. Un tipus específic de fototropisme és l'heliotropisme que són els moviments dels vegetals que dirigeixen les seves fulles i flors en direcció al sol.

Geotropisme o gravitropisme és aquella resposta a un estímul referent a la força gravitatòria dels cossos. És a dir, la tija creixerà sempre cap amunt per trobar la llum necessària per a la fotosíntesi; les arrels cap a la terra, allà trobaran l'aigua i les sals minerals. Els orgànuls relacionats amb la percepció de la gravetat són els estatocists.

Hidrotropisme correspon a un moviment del vegetal cap a zones humides, on es troba l'aigua. Davant d'aquest estímul l'arrel manifesta una clara resposta positiva, per la qual cosa es parla d'un hidrotropisme positiu.

Tigmotropisme moviment de creixement orientat sota la influència del contacte físic. Per exemple, les tiges que tendeixen a créixer al voltant d'un suport com ocorre amb la parra. Per tant, posseeixen tigmotropisme positiu; les arrels en canvi, són negatives la qual cosa els permet eludir obstacles que es presenten en el terreny, com pedres i roques.

Una nàstia és un moviment de resposta passatger de determinades zones d'un vegetaldavant d'un estímul extern i difús, basat en processos de creixement o en el canvi deturgència de grups de cèl·lules que varien el seu volum mitjançant el control de l'entrada i l'eixida de l'aigua. A diferència dels tropismes, el moviment no va en una direcció determinada.




Les nàsties són moviments actius, reversibles i responen a un estímul, però no són orientats per ells, això significa que la planta pot rebre des de qualsevol costat l'estímul sense afectar a la direcció de la reacció

Fotonàstia o resposta a la llum, com l'obertura d'algunes flors al de matí o al capvespre

Sismonàstia, produïdes quan l'estímul és el contacte, com el moviment de les plantes carnívores i d'alguns tipus de mimosa

Termonàstia o resposta a les variacions de temperatura, com el tancament de la flor de la tulipa.

Hidronàstia o resposta a la humitat de l'ambient, com en l'obertura dels esporangis en les falgueres.

Traumatonàstia o resposta produïda per una ferida.

La sal a la mar