Octopus Vulgaris

Octopus Vulgaris Com és? El pop roquer té 8 braços amb dos fileres de ventoses per la seva part interna. Sota un cap gran s’amaga una boca on hi tenen l’estructura més dura de tot el cos, el bec de lloro, que utilitzen per depredar. La coloració o forma dels pops és molt difícil de descriure. Tenen la capacitat de canviar de coloració i superfície del cos molt ràpidament per adaptar-se a l’ambient on es troben i per passar desapercebuts. Normalment en les nostres immersions el trobarem d’un color groguenc, bru i lleugerament clapat, arrossegant-se i amagant-se en escletxes , tot i que si es veuen fortament amenaçats poden nedar propulsant-se amb l’aigua que extreuen per un sifó i la força dels seus braços. S’han arribat a documentar pops de 9 a 10 kg i d’ 1 m de longitud, tot i que acostumen a assolir els 60-80 cm. On viu? Són animals de vida nocturna. Durant una immersió diürna el trobarem amagat en escletxes, a la sorra o a praderies de posidònia, des de molt poca fondària fins 100 o 150 metres. Serà més fàcil trobar-ne a la primavera. El seu mapa de distribució agafa la Mediterrània i l’Atlàntic oriental. Com s’alimenta? Emboscar és la seva tàctica preferida per caçar, ja siguin crustacis, bivalves o peixos. Per fer-ho aprofita la nit així com la seva capacitat de confondre’s amb el terreny. Com es reprodueix? Els pops són animals ovípars. Després d’una baralla entre mascles, el guanyador comença la còpula. Després de certs fregaments i ritus sexuals, el mascle introdueixl’hectocòtil, un braç especialitzat en funcions reproductores, dins la femella per tal de fecundar-la. La femella aleshores farà una posta que vigilarà fins al moment de l’eclosió dos mesos després. El juvenils passaran dos mesos més de vida al plàncton i tornaran al fons.

Amb forma de cuc gran, grandària fins a 30 centímetres de llarg i 6 cm d'ample, la part ventral amb 3 fileres de ventoses. Sobre fons sorrencs i fangosos amb material orgànic, així com entre vegetació dels fons durs. Profunditat a partir de 2 metres de fins a 80 m. ’S'alimenta de material orgànic i petits organismes que són ingerits o absorbits al mateix temps que la sorra.

El paracentrotus lividus es un eriçó de mar que te la closca rodona i bastant aplanada.La coloració va des de verd fosc, bru fins al porprat. És herbívor i s'alimenta d'algues del voltant de la cavitat on viu i de les seves espores. Estés per tot el Mediterrani, fins a les Canàries i NO a l'Àfrica, i al nord, fins a les illes Anglo-Normandes. Es troba en fons rocosos i praderies marines, en zones més o menys il·luminades.

Un tropisme és la resposta produïda per un vegetal per acció d'hormones, enfront d'un estímul extern. Les plantes no tenen òrgans dels sentits. Tampoc no poden desplaçar-se per canviar l'ambient que els envolta. Tanmateix, com els animals, les plantes poden detectar canvis en el medi i respondre davant d'ells. La resposta més freqüent en les plantes consisteix a créixer lentament en una determinada direcció definida per l'estímul. Hi ha de diferents tipus:

Positiu: quan la planta creix cap a l'estímul.

Negatiu: quan la direcció és oposada. Es poden distingir cinc principals de tropismes:

Quimiotropisme en aquest cas, el moviment d'orientació del vegetal, és provocat per la presència de substàncies químiques, com sals dissoltes, anhídrid carbònic, oxigen, etc. Aquest comportament permet que el vegetal tingui una trobada més directe amb aquestes substàncies.

Fototropisme és la capacitat o reacció per hormones, d'una planta de canviar la direcció del seu creixement normal quan ocorren canvis en la llum, ja que en el creixement, la llum és un factor molt important i també en la realització de la fotosíntesi, el que ens porta a la conclusió que com a resposta a aquest estímul, la planta creix en direcció a la font de llum. Aquest canvi es produeix atès que les plantes tenen uns receptors especialitzats, anomenats fototropines, que activen a l'hormona vegetal auxines. Un tipus específic de fototropisme és l'heliotropisme que són els moviments dels vegetals que dirigeixen les seves fulles i flors en direcció al sol.

Geotropisme o gravitropisme és aquella resposta a un estímul referent a la força gravitatòria dels cossos. És a dir, la tija creixerà sempre cap amunt per trobar la llum necessària per a la fotosíntesi; les arrels cap a la terra, allà trobaran l'aigua i les sals minerals. Els orgànuls relacionats amb la percepció de la gravetat són els estatocists.

Hidrotropisme correspon a un moviment del vegetal cap a zones humides, on es troba l'aigua. Davant d'aquest estímul l'arrel manifesta una clara resposta positiva, per la qual cosa es parla d'un hidrotropisme positiu.

Tigmotropisme moviment de creixement orientat sota la influència del contacte físic. Per exemple, les tiges que tendeixen a créixer al voltant d'un suport com ocorre amb la parra. Per tant, posseeixen tigmotropisme positiu; les arrels en canvi, són negatives la qual cosa els permet eludir obstacles que es presenten en el terreny, com pedres i roques.

Una nàstia és un moviment de resposta passatger de determinades zones d'un vegetaldavant d'un estímul extern i difús, basat en processos de creixement o en el canvi deturgència de grups de cèl·lules que varien el seu volum mitjançant el control de l'entrada i l'eixida de l'aigua. A diferència dels tropismes, el moviment no va en una direcció determinada.




Les nàsties són moviments actius, reversibles i responen a un estímul, però no són orientats per ells, això significa que la planta pot rebre des de qualsevol costat l'estímul sense afectar a la direcció de la reacció

Fotonàstia o resposta a la llum, com l'obertura d'algunes flors al de matí o al capvespre

Sismonàstia, produïdes quan l'estímul és el contacte, com el moviment de les plantes carnívores i d'alguns tipus de mimosa

Termonàstia o resposta a les variacions de temperatura, com el tancament de la flor de la tulipa.

Hidronàstia o resposta a la humitat de l'ambient, com en l'obertura dels esporangis en les falgueres.

Traumatonàstia o resposta produïda per una ferida.

La sal a la mar

Equinoïdeus

Els eriçons de mar son una clase de d'animals equinoderms. El seu cos es de forma generalment globular, semblants a un globus irregular, esta recobert de punxes mobils. La grandaria por ser de 3 a 10 cm, segons la espècie que sigui.